isola's blog

Com ja vaig dir el llibre de Fuster, Diccionari per a ociosos, està compost per una sèrie d’escrits encapçalats per una lletra. Doncs bé, en l’apartat de la lletra A, hi ha un escrit relacionat amb la paraula atzar. Una vegada vaig llegir aquest apartat en van vindre molts pensaments.

Fuster comença el text fent referència a una frase de Pascal. Per identificar l’atzar al llarg del escrit dóna diversos motius que ha fet que la història transcorrega com nosaltres la coneixem i no de manera diferent. Explica per exemple, el cas de Cleopatra i la seva bellesa, la qual és feu amb el domini de la vida política de l’antiga Roma. També destaca la figura de Napoleó. Una vegada declarada la guerra l’única solució era la dictadura, la qual va anar lligada de la mà de Napoleó. Fuster relaciona aquestos dos casos amb l’atzar. Si Cleopatra no hagués sigut tan bella, igual no haguera tingut tanta importància per als romans. Després dels conflictes anava a produir-se una dictadura, però sols faltava la figura d’un líder per portar-la endavant. Fou l’atzar qui tria a Napoleó i no a un altre personatge.

Després de llegir aquest fragment sobre l’atzar, m’he preguntat si nosaltres estem ara mateixa com voldríem, o ha sigut l’atzar que ens ha fet variar en el nostre camí. Sense cap dubte tot és cosa del atzar.

El darrer any, una vegada vaig aprovar el selectiu tenia clar que volia estudiar història o educació física. Quan vaig fer la preinscripció a la universitat se m’oblidà posar història, fou l’ atzar?. Després vaig anar a Elx per fer les proves físiques. Les vaig passar, però no tenia molt bona nota i hem vaig quedar fora, va ser l’atzar?. Així que al final hem vaig matricular en filologia catalana, degut al atzar?

Sincerament crec que l’atzar el tenim sempre rodejant-nos, i quan menys ho ens esperem ens ataca fent alguna cosa bona o una malifeta. Però no passa res, perquè siga cosa del atzar o meva hui per hui estic molt feliç de tot el que tinc!

Una vegada vaig tindre la llarga llista de llibres d’assaig català a la mà, no s’havia quina obra escollir. Hi ha d’assagistes molt importants, és clar, però hem vaig decidir per Joan Fuster. Una vegada elegit l’autor sols hem faltava escollir l’obra. Finalment hem vaig decantar per Diccionari per a ociosos.

Un dels motius de la tria d’aquest llibre fou el pròleg de l’autor. Fuster ens explica que la seva obra esta composta per una sèrie d’escrits, amb la particularitat de que cada nota és troba encapçalada per una paraula clau. D’aquesta manera al llegir la paraula clau del escrit, imagine sobre que tractarà. Fuster ens explica el terme per ociosos, el qual l’enllaça amb el temps lliure per dur a terme una millor lectura.

Doncs bé, jo aprofite el meu temps d’oci al matí, el qual és petit, per anar a córrer una estona. Molts pensareu, si el temps d’oci Ivan l’aprofita per córrer, quan llegeix el llibre? Tot té una fàcil explicació, com jo hi vaig tots els dies amb el tren a València per acudir a la facultat, aprofite aquest llarg temps de viatge diari per llegir. D’aquesta manera m’atrevisc a fer un xicotet canvi en el títol: Diccionari per al tren.

En primera persona. Aquest títol l’he escollit per que al mateix temps que és curt té un gran significat i dins d’ell hi té moltes coses amagades. En primera persona narraré els meus sentiments, i d’aquest manera per una vegada serè el protagonista d’una historia. En primera persona, guarda una gran relació, també és nomena així el blog personal del meu pare, Enric Soler.

Aquest any és el primer que hi estudie a la universitat. Els darrers anys he estat treballant, i una vegada acabada la jornada de treball acudia a Xàtiva per poder traurem el batxiller. Una vegada he començat el curs acadèmic a la universitat la vida m’ha donat un gir de 180º. Passats uns mesos des de l’inici del curs tot torna a la normalitat.

Quan a classe d’assaig català Maria digué que devíem fer un fòrum per comentar El quadern gris, jo hem trobava “perdut”. Un fòrum? Comentar un llibre amb els companys?. Sincerament tot açò per a mi era nou. Poc a poc vaig anar llegint El quadern gris, vaig fer la meva primera entrada al fòrum, la qual hem va costar molt. Una vegada faig fer el primer comentari sols volia seguir elaborant més comentaris. Al llegir-los hem trobava satisfet del treball dut a terme.

Ara hem trobe davant de la tasca de fer un blog, i traslladar tant la lectura de Diccionari per a ociosos com els sentiments que hem produeix aquest llibre i la meva nova vida. Aquesta tasca serà un poc difícil, però espere agafar-li estima a aquest blog. A partir d’ara companys de classe podreu saber un poc més de mi. Espere que us agrade!